Avui la iniciativa legislativa popular per un nou sistema educatiu es debatia al Parlament. 10 mesos després d’haver lliurat més de 96.000 signatures, culminava un procés iniciat el setembre de 2013, en plenes retallades, que es va materialitzar el juny de 2014 amb la constitució de la Comissió promotora. Una comissió promotora formada per gent del món de la l’educació, la cultura, l’art, els moviments socials… entre els que hi ha l’alcaldessa de Barcelona Ada Colau, el periodista Antonio Baños, el poeta i docent David Caño, el diputat de CSQEP Lluís Rabell, l’activista Esther Vivas, la feminista Joanna Garcia Grenzner, l’economista Josep Manel Busqueta, l’antropòleg i professor Manuel Delgado, l’aleshores professor universitari Xavier Domènech… així com representants del sindicat majoritari de l’ensenyament públic a Catalunya, USTEC, i de diversos sindicats d’estudiants.
Aquesta ILP arriba amb un ampli suport popular dos anys després de que un grup ben divers de ciutadans, sense mitjans ni recursos econòmics, s’ajuntessin per passar de la protesta a la proposta. En aquest temps s’hi han adherit 170 entitats, han realitzat més de 250 xerrades arreu del país per a generar un debat participatiu amb la comunitat educativa i s’han instal·lat 160 parades per recollir signatures.
Des de la ILP creiem que és necessària una nova llei d’educació ja que la LEC no garanteix que es defensi l’educació pública abans que la concertada, ni que les escoles bressol siguin gratuïtes, ni que es tingui accés a una plaça 100% pública i gratuïta, ni que les universitats tinguin preus accessibles per a tothom. No perquè ho diguem nosaltres, sinó perquè ho van dir les manifestacions massives que es van fer contra la LEC (5 vagues en un any) i les mobilitzacions contra les retallades i contra el tancament de línies de línies i el 3+2 i el 0-3 que també existeix.
Atès que JxS i PP havien anunciat ja que vetarien el debat sobre el sistema educatiu del país des de la comunitat educativa s’ha realitzat una doble convocatòria amb una roda de premsa al matí i una concentració en defensa de l’educació pública de 15 a 19h.
Vídeo íntegre de la roda de premsa
A les 11h del matí ha tingut lloc la roda de premsa davant del Parlament. Hi han participat membres de tota la comunitat educativa de bressol a universitat, com del professorat i famílies i universitats; així com en Carlos Macías de la PAH, impulsora de la ILP d’emergència habitacional i contra la pobresa energètica que va ser aprovada recentment pel Parlament però que ha esta paralitzada pel Tribunal Constitucional pels recursos d’anticonstitucionalitat presentats pel govern del PP per a denotar els límits institucionals a la les iniciatives legislatives fetes des de la societat civil.
Marina Pérez, mestra i membre de l’Assemblea groga, ha començat agraint la tasca realitzada a tothom involucrat en la iniciativa i matisant que no és una llei sinó una proposta de bases, les línies mestres que la majoria social que l’hem promogut considerem necessàries per forjar una nova llei d’educació a Catalunya. Afirma que “La societat, si l’escoltem, ens diu que cal una revisió del sistema educatiu i per això la ILP en proposa un de molt més just i igualitari, que aposti per la democràcia, la participació i la universalitat d’aquest dret”. Per assegurar aquest dret el sistema ha de ser laic i gratuït, de bressol a universitat, i ha d’afrontar l’anomalia dels centres concertats, alguns d’ells convertits en escoles d’elit, separant nens i nenes i que són autèntics xucladors de recursos públics.
A continuació ha parlat Ana Lupe, mare i representant de les famílies i membre de l’Assemblea groga que ha destacat tres aspectes de la ILP la necessitat de gratuïtat de 0-3 fins a la universitat, acabar amb els concerts en 10 anys i tornar la democràcia als centres. I que en resposta a aquelles mares i pares que es queixen perquè diuen que atempta contra la llibertat d’elecció de centre ha deixat la pregunta d’on queda la llibertat d'elecció de famílies que no poden pagar les quotes de les escoles concertades?. Creu que “No és veritat que les escoles siguin públiques” i ha posat diversos exemples de famílies d’alumnes sense places assegurades a l’institut públic a qui el Consorci va adreçar a l’escola concertada, d’altres que van haver de pagar entre les famílies 5.000€ per tenir ordinadors o una AMPA que ha hagut de crear una comissió de bricolatge per fer la feina de manteniment que hauria de fer el Departament. Afirma que “Els recursos públics han de ser per la pública i s'han de gestionar públicament” i qüestiona que hi hagi empreses privades adoctrinant en les escoles.
Ramon Font, portaveu nacional del sindicat majoritari en l’educació pública, USTEC·STEs (IAC) representant el professorat. Davant d’algunes de les crítiques que ha rebut la ILP, com que no parla de pedagogia, respon que hi ha intents que pretenen que parlar de pedagogia és crear unes escoles que siguin captadores de les classes mitjanes i que el que quedarà fora d’aquestes seran les classes populars perquè “la pedagogia del s.XXI és veure com en un context de crisi com l’actual cap nen queda exclòs de l’educació pública.” Respecte els grups parlamentaris en contra de la llei afirma que són els que estan defensant la LEC i la LOMCE, que són la mateixa llei amb l’única diferència que una està escrita en català i l’altra en castellà i poca cosa més que la religió i el currículum d’història. També ha remarcat la pèrdua de democràcia als centres que es va produir a la transició i que actualment “la direcció és la corretja de transmissió de l’administració” i que aquesta ILP intenta subsanar amb la participació del professorat i les famílies.
“Defensem la ILP perquè pensem que és l’eina més important per a defensar el dret a l’educació de 0 a 3 anys” ha afirmat Joan Cela en nom de les escoles bressol. I que amb la lectura d’alguns fragment de la Llei 5/2004, de creació de llars d'infants de qualitat, ha deixat clar l’incompliment de la mateixa per part de l’administració i que “no només no s’han assolit cap d’aquests compromisos sinó que s’ha retrocedit en els serveis públics per a la petita infància i s’han imposat condicions que vulneren els mínims de qualitat de les escoles bressol.” L’abandonament de l’educació infantil per part del govern català l’ha concretat en “privatització de les escoles públiques, augment de ràtios, reducció de professionals i fins i tot el tancament d’escoles bressol.
Finalment en Ximo, membre de SEPC, com a representant dels estudiants universitaris ha mostrat el suport de la comunitat universitària a la ILP perquè “posa les bases necessàries per a reformar un sistema educatiu que cada vegada s’està deteriorant més” i posant èmfasi en la funció social de la universitat en la formació de les noves generacions però també en la transmissió del coneixement i la investigació contínua per a la millora de la societat en general. Lamenta que l’àmbit educatiu sigui un dels que més s’ha precaritzat amb l’entrada constant de capital privat en els seus òrgans fundacionals i que bona part del servei que la universitat hauria de donar s’hagi orientat a les lògiques del mercat i a les seves formes competitives de funcionament.
A partir de les 15h s’han anat concentrant unes 400 persones en suport de la ILP que s’ha debatut mitja hora més tard.
L’encarregada de presentar la iniciativa en un parlament gairebé buit (amb només un 30% dels diputats) ha estat Rosa Canyadell, professora jubilada, ex portaveu d'USTEC·STEs (IAC) i membre de la Comissió promotora que ha començat destacant la necessitat d’un sistema educatiu “més just, igualitari, que apostés per la qualitat i la innovació, gratuït per tothom i que afrontés d'una vegada per totes el problema dels concerts”. Ha definit el dessolador panorama de l’educació pública actual que fa que hi hagi famílies que no poden portar els infants a la llar d’infants, cada vega més joves no poden entrar a la universitat, un 28% d’alumnes sota el llindar de la pobresa i beques menjador insuficients.
Ha criticat fermament la doble xarxa com a “principal element segregador en funció de la classe social de l’alumnat” i que s’emportin diners públics per perpetuar uns privilegis socials mentre hi ha escoles públiques en barracots. I la LEC perquè s’assembla massa a la LOMCE i que malgrat diu que s’ha d’invertir 6% en educació no s’ha acomplert mai. Com a referents a l’escola catalana hauria d’emmirallar-se en la somiada per Ferrer i Guàrdia i Marta Mata: una educació pública, comunitària al servei de les persones i no dels mercats o fundacions a privades. Front a les crítiques a la ILP de l’escola concertada ha recordat que hi ha precedent d’integració en la xarxa pública com van fer les escoles del CEPEPC als 80.
Davant la creixent mercantilització en l’educació pública ha afirmat que “No volem que els bancs i les empreses entrin a les nostres escoles i adoctrinin l'alumnat. L'escola és sagrada i les empreses i els bancs no hi tenen res a fer”. I ha reclamat condicions dignes pel professorat, ja que actualment hi ha no baixes que no es paguen, contractes precaris, vacances que no es paguen…
Ha preguntat als parlamentaris “Per què fan una llei de ILPs quan en 15 minuts volen llençar a la paperera una iniciativa legislativa popular per l'educació?” recordant que perquè un altre país sigui possible, una altra educació és absolutament necessària i que avui en dia necessitem un bon debat sobre educació i la ILP és una proposta que podria bastir la nova llei educativa.
Cap d’aquests arguments, ni les 96.000 signatures que l’avalen, ha servit per evitar el menyspreu de JxSí i el PP que han presentat esmenes a la totalitat. Malgrat que fins i tot el PP ha assumit que el model de concerts es carrega l'equitat i la igualtat d'oportunitats, JxSí n’ha fet una defensa encarnissada.
Avui s’ha tancat així la porta a una altra iniciativa popular que no s’ha pogut ni debatre en profunditat en seu parlamentària demostrant els límits de la democràcia representativa davant iniciatives de la ciutadania.
